Skip to content

Adrià Ciurana a la Biennal de Jove Creació Europea

1 November 2013

L’artista figuerenc Adrià Ciurana (1985) ha estat un dels guanyadors a la Biennal de Jove Creació Europea organitzada per l’Ajuntament de Montrouge. També s’han seleccionat els treballs de l’olotina Alba Danés.

 

ADRIÀ CIURANA

La imatge d’un giny amb aparença de rosari errant és un neologisme visual tot i que, en cap cas, suposa un trencament amb la nostra tradició d’andròmines impossibles destinades a deambular per paisatges que sempre els hi són estranys. Ens referim a una tradició, per cert, que s’inicia al segle XIX gràcies —o per culpa— de la conflictiva relació existent entre tradició i modernitat o, potser millor, entre religió i secularització de filiació tecnològica: començant per La puça d’acer de Nikolái Leskov i acabant pel malaguanyat Pinocchio de Collodi (ambdues obres publicades el 1881) —sense oblidar antecedents tan il·lustres com El soldadet de plom escrit per Andersen el 1838—, es tracta sempre d’històries protagonitzades per ginys alienats que contemplen la realitat des de la seva talaia involuntària; puça, ninot o soldat, en darrera instància, que ens conviden a revisar la nostra versió del món mitjançant aquella rara habilitat per a la «flotació mística» anyorada per Kierkegaard (coetani de tots ells, com no podria ser de cap altra manera: «En el món sóc capaç de nedar, però resulto massa pesat per a la flotació mística», va escriure a Temor i tremolor.).
Adrià Ciurana no és un artista del dinou però, fins a cert punt, segueix experimentant com a quelcom molt real aquella vella tensió entre l’esfera sagrada —mancada de cos— i la corporalitat mecànica (a la manera, per entendre’ns, de La Mettrie): els seus «rosaris reptadors» ens parlen de tot això i, també, d’alguna forma de temporalitat que mai hauríem hagut de perdre; de la importància de desplaçar el punt de vista i situar-lo arran de terra, just al lloc on succeeixen la majoria de coses (pensem en Feuerbach, un altre paisà decimonònic atrapat entre la matèria i l’esperit); de laRosari necessitat de seguir conjurant l’atzar a la recerca de noves possibilitats per a un llenguatge que, en la seva forma ordinària —l’ús quotidià, no poètic—, es troba esgotat. D’això es tracta: la dinàmica de treball de Ciurana recorda a la dels poetes surrealistes i, també, a la dels dadaistes, tots ells demiürgs de l’absurd abocats a la transcendència.
Que ara l’hagin premiat a la  Biennal de La Jeune Création Européene (JCE), organitzada per  l’Ajuntament de Montrouge (París), certifica una aventura creativa que, malgrat trobar-se en els seus inicis, ja demostra una coherència i una profunditat que ja voldrien per a elles trajectòries molt més dilatades en el temps i en l’espai. Com a resultat del premi, Ciurana rebrà 2000 euros que no li permetran viure a cos de rei —ho diem pels que encara mantenen que els artistes contemporanis estan subvencionats— tot i que, i això és el més important, faran possible que la seva obra s’exposi a l’Académie Royale des Beaux-Arts de Bruxelles el proper mes d’abril, dins el programa off de la fira Art Bruxelles, al costat dels altres guardonats, el tàndem holandès format per Blommestijn i van der Werf, i l’hongarès Krisztián Kristov. Felicitats.

Advertisements

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: