Cadaqués, Meca de l’art

Durant quatre dies (des d’avui i fins dilluns), diferents tallers i espais d’art ocuparan la Societat l’Amistat de Cadaqués. Es tracta d’una iniciativa de Tony Azorín i Maria Sola.

Potser perquè va ser la última en ser descoberta —i profanada pel turisme de masses—, o potser perquè encara manté traces d’aquella innocència pescadora que li va permetre sobreviure, sense ensurts irreparables, fins a finals del segle dinou, Cadaqués segueix essent la nostra particular Meca de l’art, un indret filtrat per la mirada dels Duchamp, Hamilton, Bombelli, Dalí i companyia o, més encara, una base d’operacions que es manté viva gràcies a l’activitat d’un nodrit grup d’artistes (Suse Stoisser, Pere Bellès, Daniel Zerbst, Nobuko Kihira, Gustau Carbó…) que, d’alguna manera, també fan de galeristes o d’animadors culturals quan l’ocasió ho requereix. De fet, hom no pot evitar percebre Cadaqués com una rara avis (se la compara amb una gavina amb les ales esteses) que existeix al marge d’aquest «empordanet» artístic que basa la seva estratègia, la majoria de vegades, en traslladar l’oferta de Barcelona al lloc on els barcelonins estiuegen i, per contra, en desmantellar la paradeta un cop les bondats de l’estiu deixen pas als rigors meteorològics que sempre anuncia la Tramuntana. I és que malgrat Torroella de Montgrí i Palafrugell (en gran mesura gràcies als espais de la Fundació Vila Casas), Sant Feliu de Guíxols, Colera o Casavells són, com se sol dir, cites ineludibles pels amants de l’art de temporada, el miracle empordanès només és possible gràcies a una suma de coincidències (aïllament, autoconsciència, relativa salut urbanística comparada amb els altres…) que Cadaqués, de moment, concentra amb insospitada rellevància.
Expliquem tot això perquè, en darrera instància, és la singular geografia humana i física el què fa possible iniciatives com «Concentr·art». Per entendre’ns: organitzar una mostra destinada a fer visibles, en un mateix espai, una selecció de tallers i de galeries d’art locals solament té raó de ser quan el paisatge no només destaca per la seva densitat sinó, també, per la seva riquesa. En aquest sentit, la selecció havia de ser heterogènia per força: Michael Chanarin, Bernd Block, Jean-Paul Hoffmann, Sala d’art d’es Call, Atelier Natalia Tomás, Daniel Zerbst, Christine Valcke, Galeria Cadaqués, Suse Stoisser, Societat l’Amistat, Galeria Marges–U, Taller Galeria Fort, Taller de Tabakov, Catherine Rey, El Carro Galeria,  Norman Narotzky, Galeria Patrik J. Domken, Arvon Wellen i Jordi Pagès es reparteixen entre les dues sales de l’històric edifici.
La gràcies de l’invent, en qualsevol cas, rau en el seu format «concentrat» i en la seva vocació de preludi: a partir d’avui i fins dilluns, diverses activitats paral·leles (concert de la Tòfol Martínez Blues Band dissabte al vespre o, durant el cap de setmana, visites guiades als espais exposats) afegiran dimensió festiva a un projecte que pretén recordar-nos allò que ja sabem, és a dir, que passen els anys i Cadaqués segueix vindicant-se com a destí de cultura. I encara més: «Durant la mostra —expliquen els organitzadors— els visitants podran participar en el sorteig d’una obra d’art proposada per cada una de les 9 galeries i els 11 tallers que conformen la primera edició. En aquest esdeveniment el públic disposarà d’un quadríptic on apareix tota la informació referent a aquests espais: la programació per aquesta temporada, horaris, ubicació i contacte». Millor impossible.

Col·lectiva
Sala l’Amistat, Cadaqués. Plaça del Dr. Trèmols, 1    H Del 28 d’abril a l’1 de maig. Inauguració divendres 28 d’abril a les 19,30h.