Skip to content

GENÍS CARRERAS: FILOSOFIA EN IMATGES

18 June 2015

Genís Carreras (Salt, 1987) va protagonitzar un fenomen viral amb Philographics, projecte personal realitzat a Londres mentre estudiava Comunicació Gràfica. D’aleshores ençà, la seva capacitat per fusionar art, disseny i pensament l’ha convertit en un dels nostres valors més sòlids i exportables. Exposa el seu darrer treball (Valors) a Les Bernardes de Salt.

ValorsSi bé és cert que els joves d’aquí, per sortir-se’n, ho tenen extremadament complicat (tots sense excepció, amb estudis o sense), i per més que la famosa crisi sigui, en el fons, una rèmora estructural que va arribar per quedar-se entre nosaltres (pal·liada solament pels miratges de millora puntual), també és real —i certa— l’existència d’exemples «positius» com el que encarna Genís Carreras, és a dir, el d’un estudiant de disseny gràfic capaç d’inventar-se una disciplina visual destinada a fer més propera la filosofia (les seves idees) a uns espectadors molt més amics de les imatges que no pas de les paraules.
La història no té pèrdua: «Després d’estudiar a l’ERAM (Escola Universitària centrada en l’audiovisual i el multimèdia ubicada a la Coma Cros de Salt) vaig decidir anar a Londres per fer Comunicació Gràfica. La qüestió és que sempre m’havia interessat molt la filosofia. Per això vaig crear Philographics, per ajuntar dos àmbits que, en el meu cas, van una mica de costat». Tot plegat hauria pogut ser més o menys anecdòtic si Carreras no hagués apostat per les xarxes socials i el finançament compartit: «Aquí, la plataforma Verkami és sinònim de ‘crowdfunding’, però la referència mundial i pionera és Kickstarter. Vaig penjar el projecte Philographics i, per sorpresa meva, es va fer viral. Al cap de pocs dies havia de canviar de servidor perquè el meu web es col·lapsava… Des d’aleshores he pogut seguir treballant en aquesta línia».
Valors - web2Sigui com sigui, el més sorprenent és la naturalesa inquieta i «emprenedora» (més enllà de l’obscur tòpic empresarial) d’algú que crea per necessitat: «Philographics no va ser un encàrrec sinó un projecte personal que naixia amb un futur incert. La idea inicial era explicar conceptes filosòfics molt complexes a través de formes bàsiques, de la geometria i del color. Es tractava de crear imatges que la gent pogués copsar ràpidament i gairebé per instint». Ni més ni menys: les 30.000 paraules que utilitza l’Enciclopèdia Filosòfica de Stanford per definir «Relativisme» es converteixen en poc més d’una vintena (i una sola imatge) en el «diccionari impossible» d’aquest saltenc entestat a fer saltar la banca.
Amb tot, i com era d’esperar, l’aventura gràfica i conceptual de Genís Carreras no finalitza aquí. «El meu darrer projecte —explica— parla dels valors. A tots ens mouen les mateixes coses: l’amistat, l’amor, l’ambició, la creativitat, la diversió… Estudis psicològics ens diuen que existeixen fins a 58 valors diferents que tots compartim però que prioritzem de manera diferent. Aquests valors marquen la nostra manera de ser i d’actuar, tant individualment com col·lectivament». Novament, el resultat és un catàleg gràfic amb reminiscències de joc de cartes que combina a la perfecció l’aparent lleugeresa del seu aspecte (geometria essencial i colors plans) amb la consistència dels seus arguments. És com si tots els treballs realitzats per Carreras romanguessin entrellaçats per aquella «teranyina» invisible però sòlida que Italo Calvino reclamava pel conjunt d’una obra: com en els teixits dels aràcnids, la «lleugeresa»  (és el primer valor estètic defensat per l’italià a les Lliçons Americanes de 1984) no només no està renyida amb la «consistència» (protagonista de la darrera lliçó) sinó que és gràcies a ella, a la lleugeresa, que els missatges més profunds es poden propagar en l’espai.
Genís Carreras, com se sol dir, és un exemple a seguir. No tant per l’èxit puntual d’un projecte (Philographics) com pel rigor i la constància dels seus plantejaments: la capacitat de portar la gràfica al territori del pensament (i a la inversa), la seva versatilitat i efectivitat a nivell de comunicació visual, tot plegat, com dèiem, l’ha convertit en una raresa. Portades com les de la revista revista-webNew Philosopher, projectes com Valors o treballs per corporacions del nivell de Sony Music demostren, en darrera instància, que del maridatge entre disseny, art i filosofia en pot néixer una alternativa i, al mateix temps, una bon antídot contra totes les crisis, especialment les creatives.

Imatges sense fronteres
La pregunta que hom podria fer-se és la següent: què hi ha a les imatges de Carreras que les converteix en atractives i efectives a parts iguals? O, encara més: per què «funcionen» a Catalunya, Anglaterra, Austràlia o el Japó indistintament? Apel·lar a la globalització i a la homogeneïtzació dels usos i gustos només soluciona una part molt petita de la qüestió. L’explicació de caràcter més general, en qualsevol cas, cal cercar-la en la naturalesa icònica dels seus productes o, si ho preferim, en el seu caràcter simbòlic. Per entendre’ns: d’ençà que Gilbert Cohen-Séat (fundador de l’Institut de Filmografia de París) va llançar a la palestra el terme «iconosfera» —a principis dels anys seixanta del segle passat— per definir l’univers d’imatges que s’havia desvetllat amb la irrupció del cinema i la televisió, la criatura no ha parat de créixer. A les imatges en moviment (i a totes les altres: fotografia, pintura, gravats, còmics, cartells…) s’hi van anar sumant noves «icones» que, de manera inexorable, tendien a saturar l’imaginari visual. En aquest context superpoblat (i dispers), qualsevol exercici de síntesi seriós desemboca en una mena de parèntesi de significat: aquesta és la parcel·la que habiliten els dissenys de Genís Carreras, a saber, una mena de clariana al bosc com les que reivindicava María Zambrano («La clariana del bosc és un centre en el qual no sempre és possible entrar; […] un lloc intacte que sembla haver-se obert en aquest mateix instant i que mai més es donarà així»).
No es estrany, en aquest sentit, que els dissenys de Carreras s’utilitzin per resoldre qüestions comunicatives molt complexes de la manera més directa possible. N’hi ha prou donant un cop d’ull a les portades de la revista australiana New Philosopher o als nombrosos cartells del Barcelona Pensa 2014 (Primer Festival de Filosofia): com dèiem, l’objectiu fundacional de Carreras (el que va donar peu a Philographics) és «explicar conceptes filosòfics molt complexes a través de formes bàsiques, de la geometria i del color. La recent traducció al japonès d’aquesta opera prima certifica la capacitat del saltenc per crear símbols que esdevenen signes capaços de detectar, i fer visibles, aquells aspectes que tots compartim en tant que integrants d’una cultura visual que no coneix fronteres.

Retorn als orígens
Fins a finals de juliol, Genís Carreras presentarà una exposició a Les Bernardes de Salt que, com ell mateix explica, li ha de servir per fer balanç del camí recorregut: «Porto anys esperant aquest moment. A Londres tot va molt de pressa: no pots estar dos dies sense treballar perquè la realitat t’engoleix. Tornar aquí em permet recuperar una noció del temps molt més pausada». De fet, Carreras recuperarà alguna cosa més a banda del temps: «L’exposició m’ha permès tornar-me a embrutir les mans literalment, pintant i dibuixant. És important recordar la dimensió humana que s’amaga rere la pulcritud formal dels dissenys resolts amb l’ordinador». Segur que aquest «retorn als orígens» li donarà nous arguments per a futures incursions a terres britàniques.

Advertisements
No comments yet

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: