Skip to content

OCEANOGRAFIA DE L’ESPEI DOMÈSTIC

18 April 2015

Avui ( 18h) s’inaugura al Museu de la Mediterrània una mostra de treballs d’Àlbar Suñol (Montgat, 1935) que serveix per fer balanç de la seva darrera dècada creativa.

web-SuñolQui sap si, al final i contra pronòstic, el que més ha delmat les files de l’art (esterilitzant-les, portant-les sovint al carreró sense sortida de la imbecil·litat) no ha sigut el mateix desig de novetat que pretenia salvar-les. Amb tot, una hipotètica autòpsia del «cos de l’art» revelaria un matís  fonamental, a saber, que el botxí no prové del desig de «nou» sinó del d’«originalitat», una subespècie caracteritzada, entre altres coses, per la seva política de terra cremada. Inclús el filòsof Boris Groys, apòstol de la novetat, insistia en la diferència: «La innovació no consisteix en la compareixença de quelcom que estava ocult, sinó en transmutar el valor de quelcom vist i conegut des de sempre», és a dir, mentre que la «novetat» s’acontenta «transmutant» vells valors, l’originalitat en proposa de nous i ho fa, a més, erigint-los sobre les runes dels seus antecessors (Va ser aquesta l’obsessió que va empènyer Nietzsche a l’abisme?).
Als antípodes de l’ésser insatisfet obsedit per l’anhel de diferència, caldria revaloritzar la figura de l’intèrpret que cerca l’excel·lència a base de repeticions: ell millor que ningú sap que el coneixement s’esdevé en la mínima escletxa de la variació (ens referim a la cèlebre regle d’Isaac Stern: a mesura que l’habilitat millora, creix la capacitat per realitzar repeticions sense caure en el tedi o l’avorriment). Sigui com sigui, la formulació més precisa li seguim devent a Kierkegaard: «La repetició és un vestit que no es gasta, que s’ajusta fermament, tendrament, sense  estrènyer ni ondejar (…), és una esposa estimada que mai no decep, car és únicament el nou el que decep»; més enllà dels aspectes pietistes del filòsof danès, destaca la poderosa intuïció de descobrir la fal·làcia que s’amaga rere el concepte d’originalitat; els problemes artístics —que són, al cap i a la fi, els problemes humans— troben en la seva reformulació, en tant que problemes, el seu espai d’actualització.
L’objectiu d’aquest circumloqui (destinat a posar en valor la repetició com a estratègia artística) és, per dir-ho d’alguna manera, «ambiental»: es tracta d’introduir l’hipotètic espectador de les obres de Suñol en la única atmosfera que els hi pot fer justícia: la de l’espai domèstic, la de l’oceanografia del tedi que tan bé va engrunar d’Ors (i Proust), la del recés reparador on el temps es destil·la enlloc de cremar-se. Copsada aquesta particularitat ambiental, resulta senzill entendre l’opció pictòrica escollida per l’artista de Montgat: la relació de la pintura amb el temps està marcada pel signe de la duració, per la possibilitat d’acumular moments i convertir-los en present perpetu o, si ho preferim, per la incorporació (en la unitat de l’obra) de tots els «passats» que la mirada actualitza. Els «interiors» de Suñol són exactament això: espais domèstics on la pintura pot ser remugada, lluny del soroll del món i d’una època, no cal dir-ho, enemiga acèrrima dels ritmes pausats.

Advertisements
One Comment leave one →
  1. FRANCISCO quico permalink
    18 April 2015 11:51

    Hola EudaldAquest cap de setmana estic per Girona però he oblidat el mòbil a Hospitalet, sinó t’hauria fet una trucada.La obra de la Biennal ja és a la Casa de la Cultura.En Sebastià em va fer alguns comentaris de la Biennal, del mal rotllo que ha suposat la postura que han agafat els dos artistes en questió, em sap greu que hagi passat i el menyspreu cap al jurat i als artistes en general.Entristeix veure que el que hauria de ser imatge i aparador de l’art de Girona quedi vulgaritzat pen actituts tan poc professionals. Artistes menyspreant la seva casa , el seu orígen i els seus companys, quan haurien de pensar que la seva participació serveix per donar categoria…es una falta de generositat per la seva part.Aquest comentari es personal entre tu i jo.El dimecres estaré a Girona per colocar la meva peça, et faré una trucada per si vols que dinem o ens veiem un moment.QuicoDate: Sat, 18 Apr 2015 10:45:12 +0000 To: estivillquico@hotmail.com

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: