L’art (de qualitat) és exportable

Tres de casa: Jordi Mitjà, Pere Bellès i Dolors Rusiñol exposen a Barcelona, Alaró i  Osaka respectivament.

Deixant de banda l’existència o no de genuïns casos d’infortuni crònic (i sense  analitzar les causes profundes que solen ocultar-se rere els despropòsits on l’acusat és l’atzar), el que sol succeir és que els artistes que treballen de manera coherent i regular —volem dir que, a més de talentosos, són metòdics— acaben  rebent el reconeixement de determinats sectors de públic i crítica i, fins a cert punt, d’una franja específica de mercat. Per entendre’ns: és altament improbable que un artista amb un discurs propi ben elaborat (tan a nivell conceptual com formal) i amb capacitat de treball, passi desapercebut a un sector que, precisament, frisa per fer-se amb els serveis d’algú que encaixi en aquesta mena de perfil. Tenir talent —i sense saber massa què vol dir això de «talent»—, com a molt, és només un punt de partida (i no estrictament necessari): com deia Jean Fournier, figura clau al París dels anys seixanta, «ser artista sobretot sorgeix d’una decisió, no d’un aprenentatge o d’uns coneixements».  Adéu, per tant, als genis aeris que es troben per sobre del bé i del mal en sentit extramoral.
Una bona manera d’il·luminar aquesta realitat no tant subjecta als capricis de l’atzar com a les activitats regulars i ben articulades, són les exposicions que tres artistes de «casa» presenten fora de la demarcació de Girona (entre altres raons, perquè «aquí» pràcticament han desaparegut les galeries). En primer lloc, Jordi Mitjà (Figueres, 1970): titulada L’ordre feréstec, la proposta de l’empordanès rebla allò que ja li sabíem fins al punt de transmutar-se en un nou ésser de naturalesa iconoclasta. En paraules seves: «Per aquesta exposició m’he desfet de qualsevol vincle amb les imatges. Per primer cop en una intervenció meva no hi trobarem fotografies ni vídeos. Proposo un retorn a una escultura marcadament povera i de construcció pròpia, en una línia molt propera als artistes outsiders que tant admiro».
Als antípodes de Mitjà (en el sentit que no «recicla»), Pere Bellès (Terrassa 1965) presenta al Casal Son Tugores d’Alaró els resultats de la seva estada al Centre d’art contemporani Addaya. Les «pintures volumètriques» que s’hi poden veure, explica aquest autor establert des de fa anys a Cadaqués, tenen l’origen en el territori que va descobrir mentre corria: es tractava de familiaritza-se amb tots els elements del paisatge per després sintetitzar-los en una mena d’atles que, en el fons, vindria a ser una mena de compendi d’ideogrames neològics.
I, en tercer lloc, una pintora que viu i treballa a la Garrotxa que ha fet fortuna, ni més ni menys, que a terres nipones: malgrat tota l’aventura plàstica de Rusiñol Masramón (Vic, 1959) està marcada per un cert regust existencialista,  el fet de no haver renunciat mai a la ironia la converteix en transnacional. I no només això: al descrèdit actual de la plàstica, Rusiñol Masramon hi contraposa la realitat d’una pintura que s’afirma des de la seva estricta materialitat, des del seu ésser superfície, continent i contingut (no cal dir que la figuració de l’artista vigatana és, com podia ser-ho la de Balthus, enormement enganyosa: allò que veiem és més un mirall que no pas una representació).
Sigui com sigui, i més enllà de l’evident distància que separa aquest artistes, la única cosa certa és que l’art de qualitat segueix essent exportable.

Jordi Mitjà
+R Galeria, Barcelona. Sant Eusebi 40-44 H Del 22 de gener a l’1 de març. Diari d’11 a 19h.

Pere Bellès
Casal Son Tugores, Alaró (Mallorca). Clastre de Son Tugores, 2  H Del 31 de gener al 14 de març. Horaris: De dilluns a divendres  de 16 a 20h. Dissabtes d’11 a 13h.

Dolors Rusiñol
ESPACE446, Osaka (Japó). Chome 4-6 Honmachi  H Del 2 al 13 de febrer. Horaris: www.espace446.com