Skip to content

JORDI MITJÀ

22 August 2014

MOTEL EMPORDÀ.  El mític restaurant figuerenc —tot un santuari dedicat a la memòria de Josep Pla— acull una mostra de pintures de Jordi Mitjà. El pinzell tradicional cedeix el protagonisme a unes guspires de foc que tracen els seus propis ritmes i camins gràfics.

MitjàwebL’obstinació i la capacitat que segueix demostrant Jordi Mitjà (Figueres, 1970) per localitzar-ho tot ha de ser llegida en el seu possible doble sentit: «localitzar» com a sinònim de «trobar qualsevol cosa» i, al mateix temps, com el procés que li permet «inventar» contextos i situacions locals. És a dir: l’artista empordanès és un gran espigolador que flirteja amb la Síndrome de Diògenes a mesura que acumula retalls de món a la manera de les larves d’alguns tricòpters (autors com Hubert Duprat s’han servit de l’habilitat d’aquests insectes a l’hora de construir els seus refugis tubulars amb qualsevol material que tinguin a l’abast) i, també, Mitjà no renuncia mai a un procés de «domesticació» de les restes acumulades que ell porta a terme gràcies a l’explicitació dels llocs entesos com a marcs referencials hiperespecífics (tan s’hi val si es tracta de Lladó o del Zócalo mexicà: el procés «localitzador» és pràcticament idèntic). Per això cada vegada que l’artista fa llum al magatzem (per fer servir l’expressió de J. V. Foix: «—Fem llum al magatzem dels accessoris! / Perfumem els cilindres amb vainilla / I afaiçonem amb or les peces de recanvi») hom  ja espera l’arribada de nous embalums impensats capaços de transformar una realitat que, en comparació, resulta sorprenentment anodina. Anàlogament, l’artista empordanès no dubta en explicitar els seus referents: «En un espai que només utilitzo per guardar-hi trastos vells —va escriure a AnatomiaJordi Mitjà Diògenes (Ed. Crani, 2008)—,  a les golfes de casa, hi he trobat un niu de coloms molt particular. Un niu fet amb hèlixs de joguet […] Aquests animalons, habitants reals del traster, han teixit el niu amb unes peces de fusta d’uns 12 centímetres i branquillons de palla en un racó elevat a tocar del sostre. Em desconcerta la intel·ligència d’aquests ocells, que fa que la gent els anomeni les rates de l’aire; són uns constructors hàbils i amb molts recursos, com a mínim els de casa». D’això es tracta: tan si ens imaginem l’artista com una mena de tricòpter orfebre —eutrapèlic miniaturista— o una au rampinyaire —tipus colom o garsa—, allò que el singularitza és la seva «habilitat constructora» capaç de servir-se de nombrosos recursos juntament, com dèiem, a la seva ànima domèstica (en el cas que ens ocupa, «ser de casa» no és una característica qualsevol).
No cal dir, en aquest sentit, que en un univers saturat de personatges que no tenen cap mena de problema a l’hora de declarar-se profundament il·luminats pel pensament «Zen» (malgrat visquin envoltats de coses ben supèrflues i no suportin el silenci més enllà de la impostura obligada segons l’ocasió), la mirada d’algú com Jordi Mitjà reconforta: l’artista de Figueres no només no nega la bigarrada i bastarda realitat que ens ha tocat viure sinó que la disecciona, contra pronòstic, amb tenacitat i esperit crític gens impostat. Per entendre’ns: l’obsessió de bona part de les pràctiques artístiques contemporànies han donat com a resultat un inquietant paisatge d’inversemblants experiments sociològics que, des d’un punt de vista formal, s’han legitimat a partir de la seva invariable aparença d’arxiu. La història de l’art, per aquesta mena d’artistes, és Mitjàquelcom que caldria negar ja que formaria part de les mateixes estructures de poder —opressor, alienant, i un llarg etcètera— de les quals ens hem d’emancipar; Mitjà, per contra, no renuncia a la seva «genealogia artística» sinó més aviat tot el contrari: el seu apetit duchampià s’entaula amb els Arman, Spoerri o Tinguely (nouveaux realistes), amb els Merz, Kounellis o Zorio (povera) o, en darrera instància, amb personalitats escàpoles com les de Jasper Johns, Robert Rauschenberg o Richard Tuttle (per posar un exemple d’acumulador ben transcendent).
Sigui com sigui, l’origen de la mostra que es pot veure al Motel de Figueres (santuari gastronòmic consagrat a la memòria de Josep Pla) es troba en un trasllat: «Quan vaig deixar l’estudi de Lladó —explica Mitjà— per traslladar-me a la nau de Banyoles, van aparèixer multitud de dibuixos i de papers antics que, d’alguna manera, en recordaven un passat que ara em sembla ingenu i remot. Agafar les eines de soldador —prové d’una família de ferrers— i deixar que el foc i les espurnes modifiquessin els papers va ser una experiència reveladora». Ni més ni menys: el gran pirògraf es va transmutar en el gran barrinador, un artista armat solament amb una intuïció increïblement poderosa i amb un ull golós capaç de detectar obres d’art on la resta només hi sabria veure amuntegament i misèria. Exposar-ho tot plegat a una sala de fumadors que ja no pot exercir com a tal —per raons jurídiques— no deixa de ser significatiu: els treballs de mitjà sempre s’amaren d’un aire situacionista que assumeix amb naturalitat el caràcter dadaista de l’existència humana. El gust estètic prové de la sobreabundància d’algú que assaboreix la pintura.

Jordi Mitjà
Motel Empordà,  Figueres. Av. Salvador Dalí, 170.  Fins el 4 d’octubrewww.hotelemporda.com

Advertisements
2 Comments leave one →
  1. rafael camps permalink
    22 August 2014 16:00

    molaria recuperar aquells dinars + expo q feiem fa uns anys i que amb el tancament de zero1 ho vam deixar de fer jordi, comencem per la teva?

    per cert, q feu diumenge 7 a la tarda?

    digueu-me coses sspl.!

    _r

    +34 659 418 595 Enviado desde mi mega teléfono que te cagas iPhone

    > El 22/08/2014, a las 17:44, Eudald Camps escribió: > > >

    • 22 August 2014 16:03

      Absolutament, Rafael… Fer un àpat al Motel s’ho val! (de Menú, és clar…)

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: