XAVIER GRAU: tots els colors

Michael Dunev torna a presentar la millor versió de Xavier Grau al seu espai de Torroella de Montgrí. Una exposició imprescindible.

Utilitzem massa sovint el terme «representació» com a sinònim de pintura o d’obra d’art oblidant (o no donant-li la importància que es mereix) el fet que moltes vegades un quadre, per exemple, no vol representar res a banda d’ell mateix. L’equívoc s’intensifica quan confonem «representar» amb «significar»: aleshores el cercle viciós ens impedeix sortir d’un circuit elemental on tota possibilitat reveladora queda completament anul·lada en la mesura que l’art —des de la perspectiva representacionista— solament es limitaria a refer un món visible en la seva pura superficialitat, en la seva aparença rutinària. Antoni Llena —lúcid com pocs— ens oferia a La gana de l’artista una possible sortida que, amb el pas dels anys, manté intacta la seva vigència: «I és que per damunt de tot, un quadre són maneres, i és a través d’aquestes maneres que el pintor es manifesta. Tot pintor, per poder dir les coses que la pintura l’obliga a dir, se n’ha d’inventar les formes, justament perquè la pintura és vida i perquè és el seu pessigolleig que les governa. Sense maneres la pintura no diu, no revela». Justament per això, concloïa  Llena, la comprensió d’una obra, d’una pintura, es limita a un confús instant emotiu en la mesura que «revelació» i «reconeixement» es troben.
En aquest sentit, qui opti per atansar-se a Torroella de Montgrí per contemplar alguna de les magnífiques peces que Xavier Grau exposa a l’Espai Michael Dunev —una alternativa més que recomanable si volem combatre amb cultura de qualitat el tedi canicular— haurà de deixar la maleta dels prejudicis a casa i viatjar amb l’emoció intacta. Allà hi descobrirà, com ens recordava no fa gaire Glòria Bosch a propòsit de la darrera mostra de Grau, una pintura hereva de Gorky i de De Kooning, entre d’altres autors internacionals, caracteritzada per «una pinzellada on el traç i el color s’amaguen darrera una aparença d’espontaneïtat».  «Amb colors enèrgics —continuava explicant Glòria Bosch—, moviment i una efervescència lluminosa, el treball de Xavier Grau projecta atmosferes d’angoixant inquietud que contenen diferents nivells de lectura. Amb una primera mirada es pot copsar un univers en destrucció, però  ben aviat descobrim un principi ordenador del qual es desprenen la resta d’elements». Aquesta vindria a ser, al final,  la única condició: submergir-se desinteressadament en un univers on tots els colors existeixen en perfecte autarquia.

Xavier Grau
Michael Dunev Art Projects, Torroella de Montgrí. Carrer Major, 28.  H Del 9 d’agost al 3 de setembre De dimarts a dissabte de 17,30 a 21,30h.