Skip to content

Artistes que són corredors de fons

20 August 2014

Manuel Boix i Charlélie Couture exposen, fins a finals de setembre, una selecció de pintures al centre d’art contemporani de Perpoinyà Àcentmètresducentredumonde.

 

BoixManuel Boix (València, 1942) i Charlélie Couture (Nancy, 1956) no tenen massa coses en comú a banda de la seva creativitat madura i, en ocasions, d’una rara forma de sensibilitat plàstica que formalitzen, cadascun a la seva manera, mitjançant pintures de llarg recorregut. I si parlem de «llarg recorregut» ho fem en el sentit més literal possible: tant les obres de Boix com les de Charlélie són la darrera versió d’una mena de cartografia existencial que s’està escrivint, com a mínim, des de fa cinquanta anys. Primer un i després l’altre.
El principal risc que cal bandejar en relació als treballs de Manuel Boix —per començar amb l’autor més proper— ja fa temps que el va assenyalar, lacònicament, el sempre lúcid Vicent J. Escartí: «L’art de Boix pot enlluernar». Ni més ni menys: «La pintura de Boix (o la seua escultura), generalment, agrada», ens recordava l’escriptor d’Algemesí; «Les seues obresManuel Boix creen adeptes. I això potser es deu al fet que el seu producte sap combinar sàviament la tradició amb la modernitat, el gust pel treball ben fet amb la necessitat de llibertat en l’expressió, sempre preceptiva en l’obra de qualsevol artista, de qualsevol creador. Però Boix pot semblar, de tant en tant, eixut, dur i poc amable; encara que, per si algú pretén traure aquesta frase del context, diré tot seguit que, inclús en aquells casos, és magnífic o precisament en aquells casos ho és més». Per això Joan Fuster podia afirmar, de manera anàloga,  que «Si jo fos un crític d’art com Déu mana, ara seria per a mi un bon moment d’especular amb algunes paraules crucials. La pintura de Boix —i la dels que estan en la línia de Boix— és encara pintura? No serà una contrapintura, o un antipintura? Abolit el pinzell, o reduït al mínim, perdura, però, l’ull. Perquè Boix, en aquesta direcció, tria: no transporta als seus quadres una realitat qualsevol, sinó que selecciona d’aquesta els fragments que li convenen, i els eleva a una condició simbòlica».
CharleliePodem dir que Manuel Boix, per tant —i si fem cas al lúcid binomi encarnat per Escartí i Fuster— porta mitja vida instal·lat en un interrogant enormement fèrtil dedicat a interpel·lar (o a posar contra les cordes) la pintura —entesa com a possibilitat—, la matèria     —objectivada o  no— i, en darrera instància, la imatge mateixa, sigui quin sigui el seu origen. I és que Boix és un pintor singular que recull diàfanament les confuses agonies col·lectives d’ara i d’aquí. De nou, és el geni de Fuster qui ens il·lumina: «Darrere de les seves figures intuïm la palpitació, sovint ombrívola, d’un dolor humà que intenta recuperar-se en la denúncia, i on el repertori sencer dels objectes ascendeix a símbol imprevist d’una vida desolada. Boix sap extreure’n el lirisme latent, i el tradueix en termes contundents. L’hiperrealisme, en el procés de la seva creació, esdevé concepte, ressonància màgica, penetració al·legòrica» o, per dir-ho d’una altra manera, el seu hiperrealisme només és l’anècdota estilística que fa possible la materialització del seu afinat discurs.
Als antípodes de Boix en gairebé tots els sentits, com dèiem, hi ha la figura de Charlélie Couture. Al neòfit en la matèria li sorprendrà descobrir que allò que veu —les pintures en qüestió— són només una de les moltes cares que aquest polièdric autor és capaç d’oferir. Cantant, escriptor, fotògraf, compositor i, és clar, pintor, transita per totes les disciplines amb la llibertat pròpia dels esperits autàrquics capaç de transmutar-se en «multistes» —segons neologisme de Mario Salis— sense desgastar-se en l’intent. I és quer tant ell com Boix són d’una altra època i, potser també, d’una altra espècie: genuïns corredors de fons.

Charlélie Couture i Manuel Boix
Espai d’Art Àcentmètresducentredumonde,  Perpinyà. Avda. de la Grande Bretagne, 3.  H Del 12 de juliol al 28 de setembre.  Tots els dies de 15 a 19h. Festius obert.

Advertisements
No comments yet

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: