Skip to content

LA MILLOR MANERA DE FER ARQUEOLOGIA

11 October 2013

Quim Domene (olot, 1948) ha anat aplegant al llarg del temps diversos objectes, documents i altres materials de fàbriques desaparegudes que ara exposa a la flamant nova seu de l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa.

 

catˆleg bo.indd

La millor manera de fer arqueologia és retornant el pes a les coses: es tracta de reanimar-les —o fins i tot de ressuscitar-les— a base de sèrum semàntic, de significat renovat mitjançant l’acció persistent d’una mirada contemporània sempre àvida de runes sobre les quals edificar —i legitimar— el nostre depauperat present. Quim Domene es doctora en arqueologia gràcies a la seva insòlita habilitat a l’hora de portar a terme allò que Perejaume anomenava (a L’obra i la por) la «potenciació imaginativa de cara a gravitar les coses». En paraules del poeta: es tractaria de retronar «el pes» a les coses «per tal que, més enllà de tota imatge, guanyem, per les coses i els llocs, un inefable sentit de presència. Si cal amb obres restituïdes, amb textos despublicats, tornats a lloc o a boca perquè hi pesin a dins, amb paraules més aviat reconduïdes cap aquell silenci que els prenem en dir-les». O, per dir-ho d’una altra manera: cal recuperar la fascinació per l’objecte, ja que, com proclamava Baudrillard a les seves estratègies fatals, «només l’objecte és seductor».
catˆleg bo.inddL’exposició que l’artista presenta a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa —flamant en la seva nova seu— és important, com a mínim, per tres raons que Maria Domene s’encarrega d’esgrunar al text del catàleg: (1) perquè reivindica «l’objecte postindustrial com a ens independent […] que ha deixat de desenvolupar la seva funció productiva» i que ara «sedueix l’artista pel seu aspecte purament estètic»; (2) perquè aquest mateix objecte «evoca la ruïna i ens ensenya la importància dels residus fragmentats i humils del nostre passat immediat»; i (3) perquè ens recorda que «el procés arxivístic i expositiu al qual han estat sotmesos aquests objectes els reomple d’un contingut nou». Tres moviments d’una mateixa òpera destinada a espigolar un món proper i llunyà al mateix temps o, en darrera instància, destinada a interrogar els actors de l’etern collage que Domene porta a terme.
Al final, una gran ombra ens sobrevola. El problema l’anunciava l’oracle que sempre és Jean Baudrillard: «L’univers no és dialèctic; està condemnat als extrems, no a l’equilibri. Condemnat a l’antagonisme radical, no a la reconciliació ni a la síntesi. Aquell és també el principi del Mal, i s’expressa en el maligne geni de l’objecte, s’expressa en la forma extàtica de l’objecte pur»; L’objectiu de Domene és, en darrera instància, vèncer la seva resistència.

Quim Domene
Arxiu Comarcal de la Garrotxa, Olot. Plaça del Puig del Roser, 1 H Del  7 de setembre al 15 de desembre. Horaris: de dilluns a divendres de 9 a 14h i de 15,30 a 18h. Primer dissabte de cada mes de 9 a 14h.

Advertisements
No comments yet

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: