El «realisme» com a calaix de sastre

L’exposició que acull el Centre d’Art de Perpinyà és la quarta d’un cicle iniciat el 2012 al Centre Cultural de Sèrbia a París. El grup, integrat majoritàriament per artistes francesos, s’identifica amb l’«under realism», una estètica impura de filiació figurativa.

La pintura, en darrera instància, sempre serà el mitjà més immediat que tenim per escenificar la misteriosa relació que manté la matèria amb la visibilitat. Per això és i seguirà essent vigent la sentència de Merleau-Ponty: «En qualsevol civilització que neixi, siguin quines siguin les seves creences, pensaments, cerimònies que l’envoltin, i encara que sembli dedicada a assumptes diametralment oposats als nostres […], la pintura mai celebra cap altre enigma que el de la visibilitat». Assumida la seva naturalesa essencial i híbrida (matèria i llum) a l’artista tan sols li resta decidir quin camí triarà a l’hora d’interpel·lar l’hipotètic espectador: entre la «pura abstracció» i el «realisme mimètic» existeix un prodigiós ventall de possibilitats que, a més, es contaminen entre elles gràcies a una mena de moviment pendular que els apropa o els allunya d’ambdós paradigmes (l’abstracte i el figuratiu) en funció de les necessitats de cada moment.
Diem tot això tan sols per posar en quarantena —ja que es resisteixen a ser abolides— un grapat d’etiquetes tant parcials com obsoletes: el manifest que acompanya la mostra «Under Realism» posa de manifest fins a quin punt la «impuresa» defensada és, en el fons, l’intent fallit d’acotar una realitat proteica. És a dir: mentre que, per una banda, es tractaria d’un moviment que s’oposaria «a l’obsessió molt actual pels acabats perfectes, gairebé industrials, en la creació contemporània» que, a més, es declara obertament «anti-decoratiu» en la mesura que «reclama el dret a la rudesa i a productes deliberadament mal fets que no volen semblar objectes de disseny sinó d’art», per altra banda —i en flagrant contradicció amb l’anterior principi— reivindica «la tècnica, el virtuosisme i la recerca de l’obra mestra», quelcom que pot aconseguir-se, segons ells, gràcies al fet de ser «minimalistes en els mitjans, però maximalistes des del punt de vista de la imatge».
Ja ho deia Pío Baroja a propòsit de la novel·la: «És un gènere multiforme, proteic, en formació, en fragmentació, que ho engloba tot: la reflexió filosòfica, psicològica, l’aventura, la utopia, l’èpica, tot absolutament»; un enorme sac o calaix de sastre que, en el cas que ens ocupa, es trobaria a la secció reservada al vell —i suat— esport decimonònic d’épater le bourgeois.

Col·lectiva
Espai d’Art Àcentmètresducentredumonde,  Perpinyà. Avda. de la Grande Bretagne, 3.  H Del 29 de juny al 29 de setembre.  Obert tots els dies de 15 a 19h, festius inclosos.