«És per la Ment que se m’obre Natura»

La Fundació Valvi de Girona presenta una impressionant selecció dels gravats inèdits de Claudi Casanovas (Barcelona,  1956), un dels ceramistes catalans amb més prestigi internacional i amb una trajectòria artística més sòlida i coherent.

Algú va dir que una de les característiques més notables de l’art és que aconsegueix mostrar descodificat allò que normalment roman codificat: el món, o la Natura —com l’anomenaven els  poetes clàssics—, es manifesta en una enorme i desconcertant cacofonia que l’artista intenta ordenar mitjançant un procés de síntesi en el qual participen, a parts iguals, la raó i la imaginació. La fórmula més precisa li devem encara al geni poètic de J.V. Foix: «És per la Ment que se m’obre Natura / A l’ull golós; per ella em sé immortal / Puix que l’ordén i, ençà i enllà del mal, / El temps és u i pel meu ordre dura». Justament per això, l’artista —de la mateixa manera que l’hipotètic lector/espectador— només pot portar a terme aquesta mena de «reconciliació transcendent» des la més absoluta de les soledats i dels replegaments: és quan la seva veu i la del món coincideixen que es produeix l’obertura de la que parla Foix; és en el soliloqui que el llenguatge infinit s’expressa a través del verb concret del que parla. Conèixer és reconèixer, com proclama Perejaume en un dels poemes més notables de la seva prodigiosa Obreda: «Tots fem part com pigments / de la visió terrestre i ens té la terra / en obrament, en obratge, / tan convertits en la seva manera de viure, / que, en tot això, potser comprendre és obeir, / una determinada manera d’obeir». D’això es tracta: «La meva idea —explica Claudi Casanovas— va ser que dibuixar un arbre em comportés un esforç similar a tallar-lo. Dibuixar un gorg seria com capbussar-hi. Dibuixar una roca com esculpir-la»; o, per dir-ho d’una altra manera: el dibuix entès com una forma de coneixement basat en l’apropiació de l’objecte interpel·lat.
La mostra que actualment es pot veure a la seu de la Fundació Valvi de Girona per met descobrir una altra faceta mes enllà del Claudi Casanovas ceramista que ha aconseguit actualitzar per a la mirada contemporània el que és, juntament amb la pintura, el més antic dels procediments artístics. En el gest pacient del burí l’artista ret homenatge a una natura que la modernitat s’entesta en aplaçar. Amb tot, allò que s’aplaça no és només el món sinó una determinada concepció de l’home. Com diu Groys: «La derrota de l’home en la civilització contemporània no excita entre els contemporanis especials protestes»; la manera de treballar de Casanovas pot ser llegida, en aquest sentit, com un genuí acte de resistència.

Claudi Casanovas
Fundació Valvi, Girona. Avda. Jaume I, 42 baixos  H Del 20 de setembre al 3 de novembre. De dilluns a divendres de 18 a 20,30h. Dissabtes d’11,30 a 14h. i de 18 a 20,30h.