Skip to content

MARTORANNO: tot allò que la pintura no pot representar

19 September 2012

Seleccionada com una de les «Exposicions Viatgeres» de la Diputació de Girona, la mostra de Jordi Martoranno suposa una ocasió immillorable per atansar la pintura abstracta de qualitat a un públic molt divers i no necessàriament especialitzat.

 

El filòsof Jean-François Lyotard reflexionava, en un cèlebre text de 1982, sobre els límits de la representació pictòrica i, de manera anàloga, sobre els orígens històrics de l’abstracció: pel pensador francès, «és impresentable tot allò del que no se’n pot mostrar (presentar) exemple, cas, i ni tan sols símbol. L’univers és impresentable, la humanitat també ho és, la fi de la història, l’instant, l’espai, el bé, etc. (Kant diria: l’absolut en general)»; tots aquests conceptes absoluts serien impresentables en la mesura que presentar implica relativitzar, col·locar en contexts i condicions de presentació, plàstiques en el cas que ens ocupa. No es pot presentar l’Absolut tot i que, continua explicant Lyotard, si que es pot mostrar que aquest absolut existeix: «Es tracta d’una presentació negativa. És en aquesta exigència d’al·lusió indirecta, quasi inaprehensible, a l’invisible en el visible, on té la seva font la corrent de la pintura abstracta  des de 1912. El sentiment invocat per aquelles obres és el del sublim i no el del bell», conclou Lyotard.
D’això es tracta: cal cercar l’origen de l’abstracció pictòrica en un intent permanent per fer visible allò que, per definició, és invisible i inefable. Per això en la pintura abstracta l’empremta o el rastre substitueix a l’objecte i, encara més, per això la pintura abstracta ha de conviure de manera ineludible amb el seu ésser pintura —o matèria pictòrica— com a condició prèvia de cares a insinuar —més que no pas «descriure»— possibles espais de transcendència. La pintura abstracta ens recorda que «hi ha un absolut» sense arribar mai a mostrar-lo: aquesta és, en darrera instància, la seva íntima filiació amb la poesia.

A la llum d’aquests plantejaments, no resulta estranya l’absència de títol en els treballs de Jordi Martoranno (Girona, 1965): qualsevol descripció del contingut de les seves obres, per sumària que fos, implicaria introduir un principi de lectura ortodoxa que, per raons òbvies, vindria a ser el principal enemic de l’obertura que se’ns proposa. Per això és tan important familiaritzar-se amb el seu llenguatge específic, amb la seva particular sintaxi pictòrica: perquè només el lector avesat podrà participar del viatge que les seves obres inauguren. Que l’exposició que actualment acull la seu de la Diputació de Girona sigui «viatgera» és una bona notícia de cares a normalitzar un tipus de pintura que encara és massa incompresa.

Jordi Martoranno
Claustre de la Diputació de Girona. Pujada de Sant Martí, 5.  H Del 6 al 28 de setembre. De dilluns a divendres de 10 a 20h.

Advertisements
No comments yet

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: