El somni d’Ícar

Ignasi Esteve i Mercè Ibarz són els integrants del «duet» escollit per portar a terme la darrera mostra de la Fundació Valvi de Girona. El diàleg constant entre ambdós artistes ha donat com a resultat una proposta expositiva molt unitària.

Ens ho recorda Gaston Bachelard a la seva poètica de l’espai: «a l’ésser li agrada enretirar-se al seu racó». Un racó que pot tenir forma de niu —o d’ou, clova, casa— en la mesura que es tracta d’una estructura que custodia un rar —i vague— sentiment d’unitat còsmica que, per alguna raó que podem intuir de naturalesa tràgica, hem hagut d’oblidar. De nou, Bachelard: «La fenomenologia filosòfica del niu començaria si poguéssim retrobar el nostre desvetllament candorós quan antany descobríem un niu […] El descobriment d’un niu ens trasllada a la nostra infància, a les infàncies que hauríem d’haver tingut: són rars aquells d’entre nosaltres a qui la vida no ha donat la plena mesura de la seva cosmicitat». Un replegament de l’ésser que, a banda del niu, també es fa possible en l’entorn aquàtic: alliberats del llast que imposa la gravetat —sinònim de memòria—, sense referents externs, immergits en el gran blau, assaborim la placidesa amniòtica amb la brevetat que ens dicta la necessitat de respirar aire. És a dir: perseguim com Tàntal les imatges que haurien de pal·liar el nostre desig insatisfet i, com Ícar, caiem una vegada i una altra després d’alçar el vol gràcies a unes pròtesis alades que vindrien a ser l’expressió més acabada d’allò que anomenem obra d’art.
L’exposició que Mercè Ibarz (Girona, 1953) i Ignasi Esteve (Girona, 1963) presenten a la seu de la Fundació Valvi és fruit d’un diàleg que ha posat de costat dues sensibilitats formalmet diverses però, des d’un punt de vista conceptual, sorprenentment properes. Ho explica Josep Pujol al magnífic text que prologa el catàleg: «L’Ignasi, en les seves darreres obres havia tractat rostres i cossos de nois d’origen africà, seduït tant per les seves formes com per les històries que les havien definides; la Mercè, com una continuïtat en el seu treball on es troben escultura i teixit, estava bastint unes peces que evocaven estats primigenis del món i la cultura. Ajuntant-los, els dos mons es podien conjugar cap a una reflexió plàstica comuna sobre principis i començaments, sobre l’Àfrica mare nostra, sobre l’anada i el retorn, sobre naufragis i supervivències»; una exposició, en tot cas, que posa de manifest la validesa del duet artístic com a plantejament curatorial: del que estracta, en darrera instància, es que cada artista s’amari de l’altre.

Ignasi Esteve i Mercè Ibarz
Fundació Valvi, Girona. Avda. Jaume I, 42 baixos  H Del 9 de maig al 22 de juny. De dilluns a divendres de 18 a 20,30h. Dissabtes d’11,30 a 14h. i de 18 a 20,30h. www.fundaciovalvi.cat