Skip to content

HUEDO: el mateix paisatge

24 November 2011

Vicente Huedo va arribar a Girona a mitjans anys setanta i ha bastit una obra característica i víctima de moltes imitacions.

 

Vicente Huedo (Socuéllamos, 1955) va arribar a Girona quan encara estava tot per fer: a mitjan  anys setanta, ser modern era més un imperatiu moral que no pas un posicionament estètic en la mesura que la vella dictadura, agònica però viva —les meduses, després de mortes, segueixen essent urents—, havia aplaçat sine die una realitat essencialment crítica i, per descomptat, democràtica. L’art, malgrat els seus taxidermistes, no podia ser cap excepció: tot semblava possible al final de la llarga nit franquista, inclús per un jove manxec autodidacta que visitava la pintura sense anunciar-se, entrant per la porta del davant a una festa àvida d’esperits anàrquics disposats a donar forma a l’ingent quantitat d’energia continguda. Ells no eren fills de cap postguerra sinó de la repressió ideològica: la seva estratègia havia de passar per posar-ho tot en entredit. Ferran García i Sevilla —per citar un artista que comparteix cronologies amb Huedo— es referia a aquells anys de pintura prodigiosa amb aquests termes: «La realitat havia canviat, feliçment per nosaltres […]. En aquestes condicions, i encara que haguéssim estat alimentats abundantment de marxisme, de psicoanàlisi, d’estructuralisme, de Nietzsche, de neopositivisme, d’antropologia, dels situacionistes, dels Rolling Stones, de tota mena de coses […], la nostra percepció de l’art havia de ser necessàriament diferent del pensament catastrofista de després de la guerra» Això dèiem: quan Vicente Huedo va arribar a Girona, hi havia molta feina per fer.

Des d’aleshores —i ja han passat més de tres dècades—, aquell jove, com ell mateix confessa, s’ha anat domesticant: els apunts i les caricatures realitzades a qualsevol retall de paper furtiu es van anar transformant, lentament, en dibuixos ordenats que delataven un virtuós incapaç de dissimular el plaer secret que sentia per les formes i els colors més o menys controlats. En aquest sentit, resultaria senzill —i perillosament simplificador— fer una lectura de Huedo en aquests termes: artista que, a partir d’uns plantejaments eclèctics, evoluciona cap al realisme a mesura que perfecciona els seus procediments. O, pitjor encara: artista que arriba a l’hiperrealisme gràcies a la depuració de la pintura i a una rigorosa ordenació del dibuix. Res més allunyat de la realitat: cada pintura conté, intactes, les dèries nuclears d’un autor preocupat per les possibilitats expressives del seu mitjà; des del mínim apunt realitzat amb bolígraf sobre un cartró qualsevol, fins als coneguts paisatges urbans —la Girona pagada d’ella mateixa que s’emmiralla a l’Onyar—, hi ha sempre un Huedo que intenta copsar la realitat mitjançant el traç segur, un alquimista del color que sap escoltar-lo i seguir els ritmes que aquest li dicta… I és que allò que podem reconèixer a les seves obres —unes cases, una porta, una natura morta— sovint només és la mínima part visible d’un viatge que s’inicia a les profunditats magmàtiques de l’espontaneïtat plàstica.

En aquest sentit, Huedo s’ha mantingut fidel al mateix paisatge: es tracta d’un món de perfils suaus i d’atmosfera nítida, d’un horitzó que fa de xarnera entre un cel i una terra condemnats a entendre’s, d’una mena de plana dels asfòdels on la pintura i el dibuix es confonen per purgar els seus deliris de grandesa. L’atzar, que és savi i oportú, ha volgut que l’estudi gironí de Huedo estigui ubicat en un antic immoble del carrer Joaquim Vayreda: com aquell insigne representant de l’Escola d’Olot, ell també compta amb nombrosos imitadors que comparteixen el trist honor de no haver entès absolutament res. En realitat, només es tractaria d’aprendre a mirar rere les façanes de les seves cases, a través de les finestres, per les escletxes de les persianes, i anar —guiats pel dibuix— a la recerca de la pintura o, com dèiem, del mateix paisatge.

Advertisements
No comments yet

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: