Pere Casanovas: un patriarca de la família de l’escultura

Conegut sobretot per l’activitat frenètica del seu taller d’escultura de Mataró, Pere Casanovas és un artesà incansable que ha treballat amb els principals artistes catalans contemporanis i, també, un autor amb la seva particular mirada.

Com a mínim des del Renaixement, rere cada gran artista hi ha hagut, quasi sempre, un gran artesà disposat a solucionar-li qüestions d’ordre formal i tècnic i, només molt de tant en tant, hi ha hagut també una gran dona (com proclama el lamentable eslògan sexista); aquest personatge anònim, aquesta mena d’Hefest que porta a la pràctica, gràcies al seu enginy, les elucubracions divines, acaba acumulant una quantitat ingent d’informació mercès a la pràctica recorrent d’un ofici que, amb els anys, el converteix en interlocutor privilegiat de generacions senceres d’artistes i, en darrera instància, desemboca en un tips molt específic d’autor acostumat a treballar pels altres conscient de la importància del seu paper en aquest perfecte guirigall que massa vegades és el món de l’art i el dels seus productes.
Pere Casanovas és un cas paradigmàtic d’aquesta mena d’artista-artesà bregat en diàleg incansable de la pràctica: «Dirigeix un taller d’escultures a Mataró de gran nivell —explica Antoni Llena, un autor amb qui ha col·laborat en peces emblemàtiques— on treballen uns tècnics extraordinaris que ell mateix ha format (un taller que és un dels valors culturals que cal salvaguardar i mantenir). Si féssim una llista, veuríem que prop del 90% de l’escultura pública que hi ha a la ciutat de Barcelona ha sortit de les seves mans». Ni més ni menys: si fem l’esforç de pensar l’escultura catalana com una mena de família, aleshores Casanovas en seria el patriarca. El caràcter més ocult o subterrani de la seva activitat logística no resta importància a la seva presència de cara a explicar «completament» l’existència de determinades escultures, algunes tan controvertides i indispensables com el «mitjó» d’Antoni Tàpies o el David i Goliat de l’Antoni Llena que ara mateix citàvem.
L’exposició que actualment protagonitza al magnífic Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses —un espai a tenir en compte— suposa una magnífica oportunitat per (re)descobrir l’immens catàleg mental de Casanovas: fidel a un tipus de treball enemic de les justificacions «externes», el mataroní s’endinsa en aquella escultura autàrquica que només ha de retre comptes a la forma i a l’espai i, en últim terme, al conjunt de relacions que habilita. Ofici i art que van de la mà.

Pere Casanovas
Palau de l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses.  H Del 16 d’octubre a l’11 de desembre. Diari de 10 a 14h i de 16 a 19h. Festius de 10 a 14h.