La versió domèstica de Frederic AMAT

La Galeria Presenta… de Girona exposa una selecció de pintures de Frederic Amat, tot un Premi Nacional d’Arts Visuals (2007) que sempre s’ha caracteritzat per la fidelitat a la pintura malgrat el seu marcat polifacetisme.

A ningú hauria d’estranyar, per exemple, que Stravinski interessi a Frederic Amat si tenim en compte que va ser ell, sinó el primer, si un del que va veure de forma més clara la necessitat d’aglutinar, mitjançant la música, una obra d’art formada per dansa, teatre, posada en escena i decorats: La consagració de la primavera, gran escàndol en el moment de la seva estrena, era, en paraules de Cocteau, «una simfonia plena de cerimònies salvatges i dels dolors de part de la Terra». Tanmateix, també va ser el compositor neoclàssic —autor d’un Oedipus Rex escrit en el llenguatge musical de Händel— qui va dir, fidel al seu esperit polèmic, que «la música, per la seva essència, és incapaç d’expressar alguna cosa: un sentiment, una actitud, un estat psicològic o un fenomen  de la naturalesa». I és que Stravinski aspirava a definir un llenguatge que, des d’un punt de vista expressiu, no hagués de retre comptes a res ni a ningú, per més que el seu punt de partida pogués ser una tragèdia grega o el cant d’un rossinyol.

En aquest aspecte, la coincidència amb Frederic Amat és absoluta: malgrat que l’artista de Barcelona mai ha dissimulat els seus referents —que poden anar de Tàpies o Miró, passant per Lorca, Rilke o Brossa, fins als grafismes propis de les cultures mal anomenades primitives—, allò que el caracteritza, allò que ens el fa reconeixible en tots i cada un dels contextos en els que poden aparèixer els seus treballs, és el seu gust per un gest pictòric que troba en la taca recursiva i en els ritmes que li dicten els propis materials la seva sintaxi més exclusiva. La pintura de Frederic Amat és sempre una forma d’homenatjar a la mateixa pintura com, de fet, la bona poesia sempre és, en darrera instància, un intent de convocar l’inefable.

Frederic Amat (Premi Nacional d’Arts Visuals concedit per la Generalitat el 2007) torna a Girona amb una mostra intimista que contrasta amb els darrers projectes que havia exposat a la ciutat: començant per les escenografies que va fer pel Tot esperant Godot de Becket (1999), o l’extraordinari storyboard de Foc al càntir amb guió de Brossa (2001), fins a les monumentals escenografies per a l’Edip Rei (2003), Amat ens havia arribat majoritàriament en la seva vessant més monumental o, potser millor, en la seva versió més expandida i més hibridada amb altres llenguatges. A la Galeria Presenta… s’exposen pintures de formats molt més reduïts i regulars, pintures acotades que han estat pensades per a un públic que les ha de valorar en tant que objectes susceptibles de ser penjats a les parets de casa seva… És l’Amat domesticat, però no per això mancat dels múltiples moments d’intensitat plàstica que sempre apareixen a les seves obres. Al final, només cal satisfer l’exigència formulada per Rilke a les seves Cartes al jove poeta: «Una obra d’art és vàlida si ha nascut de l’impuls d’una íntima necessitat».

Frederic Amat
Galeia, Presenta…, Girona. Carrer del Nord, 13.  H Del 13 de maig al 30 de juny. De dimarts a diumenge de 17 a 20 h. www.galeriapresenta.com