RUBEN GRILO: les micronacions dels amateurs

La primera «perversió» de Rubén Grilo (Lugo, 1981) rau en el fet d’explicitar el detonant (més que no pas el referent) del projecte que actualment exposa a l’Espai ZERO1 d’Olot: l’artista explica la història d’un tal Stuart Hill, un home de 67 anys conegut per una rocambolesca campanya de desobediència al govern escocès que, des de 2008, reivindica la independència de la micronació de Forvik, una minúscula illa d’una hectàrea d’extensió situada a l’arxipèlag de Shetland, al nord d’Escòcia. «Al marge del contingut més o menys polític —comenta Grilo—, la seva aproximació individual a la realitat com si es tractés d’un joc i el seu excèntric treball com a artesà del metall, insisteixen en la hipòtesi de l’ignorant com a aquell que en desconèixer les lleis, millor pot posar en escac a l’autoritat». Ni més ni menys: «Quan vaig començar a fer de ferrer no podia pagar l’aprenentatge, així que vaig anar a un curs d’una setmana per aprendre el més bàsic i després vaig seguir pel meu compte (…) no saber el que no es podia fer, em va permetre fer coses extraordinàries», confessa l’entranyable illenc.

La segona «perversió» de Grilo, en un sentit similar a la primera, rau també en el fet d’haver fet explícits en una entrevista (realitzada especialment per a l’exposició) els seus referents, objectius i preocupacions. El gallec confessa, al llarg dels vint minuts que dura el metratge, aspectes clau en relació als seus camps d’interès, com ara la importància del disseny  i de la música «noise» («soroll» en anglès), el seu procés de treball centrat en l’error i en la creació d’espais fèrtils per a la seva possibilitat o, en darrera instància, la narrativa deliberadament hermètica que utilitza en la presentació dels seus projectes. Segons Grilo, un aspecte important de la seva feina es basa en «donar directament l’esquena al públic» sense témer que no entengui res o, més encara, reservant espais de privacitat que no només no podran ser desxifrats sinó que es presenten mitjançant codificacions privades. No cal dir, en aquest sentit, que elements propis de la música «noise» com ara la cacofonia, la dissonància, l’atonalitat, el soroll, l’indeterminació o la repetició, són ben presents en l’univers conceptual de Grilo.

Amb tot, podem parlar de «perversions» en la mesura que l’artista planteja en tot moment una subtil contradicció que no és altra que la que es desprèn del fet de mostrar ocultant (i a la inversa): la història de Hill resta aplaçada però esdevé un subtil fil conductor que indica quin és el camí a seguir (la desobediència civil davant els dogmes de l’art), mentre que el vídeo on declara la seva vocació críptica s’endevina com una mena de manual d’instruccions que ofereix nombroses pistes a l’hora d’encarar la seva proposta artística. I quina és la proposta artística de Grilo? Doncs un treball centrat en escrutar les possibilitats comunicatives del mitjà escollit, un intent de destruir prejudicis a través de la restitució d’aquella mirada incontaminada del diletant o, millor encara, de l’amateur en tant que amant de la cosa tractada… I és que Grilo té molt clar quin és el poder de la ideologia: «és com l’adhesiu, que és invisible però fa que les coses s’enganxin»; ell juga a que sembli que no li preocupa, tot i que es fàcil intuir la profunda implicació present en els seus treballs.

Ruben Grilo
Espai ZERO1, Olot. Carrer de l’Hospici, 8.  H Del 20 de novembre al 30 de gener. De dimarts a diumenge de 10 a 13h. i de 17 a 20h.