Skip to content

AGUILAR MORÉ: artista per necessitat

16 August 2010

Amb un currículum inabastable, Aguilar Moré disposa d’un observatori privilegiat sobre el tràfec domèstic de Cadaqués

 

 

Ramon Aguilar Moré va néixer el 3 de desembre de 1924 en una Barcelona feliç i aliena encara als anys fatals que la guerra fratricida li reservava, i en el cor d’una família —aquesta va ser la seva primera gran fortuna— sensible a les arts i al pensament científic. Sense anar més lluny, un dels seus avantpassats més il·lustres va ser aquell fotògraf que signava amb un imperial “Napoleón” i que passejava, de manera incansable, la seva càmera pels ambients barcelonins marcats per la irrupció efervescent i refrescant de la “belle époque” prebèl·lica; envoltat de metges i de pintors —des d’un punt de vista genealògic, tant per dalt com per baix—, Aguilar Moré (desconeixem quan va començar a prescindir, a nivell artístic, del “Ramón”) va optar per la via impura de l’art amb tot el que això comporta.

En tot cas, la seva progressió va ser tan lògica i ordenada com és d’esperar en algú que només podia ser artista: autodidacta —amb algunes lliçons ben apreses impartides per Oleguer Junyent— va anar construint una mirada artística que va comptar amb nombroses complicitats i que, fins i tot, va saber aprofitar alguna malaltia inoportuna per incorporar noves fílies i amistats. Serveixi d’exemple una anèmia i un principi d’afecció pulmonar patides durant la seva joventut que el van portar al sanatori del Brull, un indret on van desfilar, entre altres, pintors com Joan Serra, Soler Jorba, Evarist Vallès o el mateix Antoni Tàpies. El seu primer estudi el va llogar l’any 1946 al carrer Rosselló, molt a prop de “La Punyalada” —un bar que deu la seva fama als temps de Santiago Rusiñol—, tres anys abans de la que hauria de ser la seva primera exposició a la Sala Rovira. Des d’aleshores, el seu currículum és senzillament inabastable… fins a l’actualitat.

Amb tot, aquest barceloní —viu i treballa regularment a la ciutat comtal— té una segona residència que és molt més que això: es tracta d’una casa situada al pendent abrupte d’una de les muntanyes que protegeix Cadaqués de la modernitat i des de la qual pot contemplar, a la manera dels sentinelles desterrats a les seves talaies, el tràfec domèstic d’un poble que deixa de ser-ho durant els mesos d’estiu per convertir-se en un viver on conviuen, amb aparent harmonia, els natius o cadequesencs més fidels amb els il·luminats neohippies i els personatges “cool” de temporada. Aguilar Moré, per fortuna seva, pot mirar-s’ho des de dalt. I és que, de fet, tota la seva pintura parteix d’una clara voluntat estilística —quan no estetitzant— que sobrevola la realitat filtrant-la com ho faria un poderós cetaci amb el minúscul però nombrós zooplàncton…

En darrera instància, qui és Aguilar Moré? Li devem encara al desaparegut poeta i crític d’art Francesc Galí la seva millor caracterització estilística: “La simplificació de les formes; la mútua insubordinació entre la línia i el color; la creixent ordenació expressionista del llenguatge; certa temptació cubista passatgera; l’eliminació de la línia a favor de la matèria (amb un augment de la densitat d’aquesta); valoració de la textura; retorn a l’equilibri entre el dibuix i el color; preferència, a la seva paleta, del blanc, del negre, del gris i del blau; la recreació subjectiva de la imatge visual; l’alliberament del color en relació a la semblança; la clara tendència a la síntesi entre els llenguatges objectius i els de les avantguardes…”; al final, més enllà de l’encertada enumeració de rebles, a nosaltres no deixa de sorprendre’ns la qualitat del seu esguard tranquil: la única cosa segura és que el nostre artista octogenari aconsegueix en totes i cada una de les seves obres desfer el camí recorregut per retrobar aquella fascinació primigènia que té forma de dona, de vila marinera o de naturalesa morta. La fórmula és aparentment senzilla: pintar oblidant allò que creiem saber de les coses.

Advertisements
No comments yet

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: