LOO ZIHAN, A LES BERNARDES

La mostra és fruit d’un intercanvi amb Singapur i de la col·laboració amb Hangar, Singcat i, en especial, de l’associació Traçant Camins.

A banda d’arrasar Europa, la Primera Guerra Mundial va servir perquè Wittgenstein esbossés el seu Tractatus (també era capaç de llegir Tolstoi, Schopenhauer i Nietzsche sense moure’s de la trinxera) i perquè Carl G. Jung comencés a dibuixar mandales amb l’objectiu de «radiografiar» la seva psique. Deixant de banda les diferències abissals entre ambdós personatges (mentre que el primer encarnava un heroi nihilista, el segon, força més pragmàtic, va acceptar ser director d’institucions psicològiques de matriu nazi), destaca la seva formidable capacitat de prospecció inclús en temps de litigi: com sabem, Wittgenstein va emprendre un viatge a les profunditats del llenguatge (què pot ser dit amb propietat?) i Jung, a les de l’inconscient i dels mites i símbols que l’habiten. No és estrany, en aquest sentit, que hagin tingut major fortuna els conceptes junguians que els aforismes filosòfics: la possibilitat de descobrir quelcom ocult a les profunditats del nostre Jo és, pel gruix dels mortals, força més engrescador que aprendre a parlar amb propietat (més encara si tenim en compte la verbositat vàcua que actualment ho empudega tot). Sigui com sigui, podem agrair al psiquiatre suís els recursos subministrats a les múltiples teràpies plàstiques (exacte: «teràpia plàstica» és infinitament més adequat que «art teràpia» per raons tant obvies que no vénen al cas) i, més concretament, la utilització del mandala i de les imatges que pot arribar a contenir per desvetllar ordres i desordres tan obscurs com inconfessables. Provin de dibuixar-ne un i veuran.
Diem tot això per contextualitzar una història que, de fet, sorgeix completament aliena al que acabem d’explicar: quan Loo Zihan (Singapur, 1983) va arribar a Salt (gràcies a un intercanvi artístic produït per Les Bernardes) no només no tenia res previst sinó que confiava, precisament, en la infinita riquesa pròpia de les situacions atzaroses. I, com se sol dir, en el seu cas l’atzar si que va ser favorable: una carambola va fer que conegués als responsables de Traçant Camins, un associació sense afany de lucre que dóna suport a persones sense llar mitjançant tallers plàstics on s’utilitzen mandales (entre molts altres recursos i activitats). El de Singapur, fascinat, va descobrir que al cor del Barri Vell de Girona hi havia un altre centre situat just als antípodes de la ciutat de cartró pedra que el turista espera trobar: al Centre d’Acolliment La Sopa va trobar el material humà perfecte pel seu projecte, més enllà de procedències geogràfiques i de fronteres lingüístiques. En paraules seves: «No podia comunicar-me ja que no parlo català i la majoria d’ells no parlava anglès. No obstant això, tots sabíem com omplir les formes amb els colors i, per tant, aquesta acció de pintar semblava un bon lloc per començar. Em vaig asseure amb ells i per mitjà d’una barreja d’interpretació i gestos, vaig començar a articular fragmentats de conversa. Part d’aquests fragments van ser documentats i editats en un vídeo curt que intenta capturar l’energia que s’oculta rere els petits mandales».
Ni més ni menys: el que es pot veure a l’espai 29m2 de Les Bernardes són les vides anònimes en forma de mandala que intenten trobar el seu lloc en una societat enormement excloent. Potser no descendirem a les profunditats de l’inconscient com pretenia Jung, però segur que descobrim la vida present a la superfície de totes les coses.

LOO ZIHAN
Casa de Cultura Les Bernardes, Salt. Carrer Major, 172.  H Del 28 d’abril al 28 de maig. De dilluns a divendres de 10 a 13h i de 16 a 22h.