Skip to content

Amagat: pintar després de Duchamp

7 December 2018

La Fundació Valvi de Girona presenta els treballs de maduresa de Jordi Amagat, un artista que s’ha mantingut fidel a la pintura.

 

amagatwebSi fem cas a José Jiménez (catedràtic d’estètica metòdic i perspicaç a qui caldria llegir més sovint), el gran sisme per a la pintura té el seu origen, fa més d’un segle, en una conversa aparentment irrellevant entre Duchamp i el seu amic Brancusi: «La pintura ha acabat. Digues, pots fer això, tu?» va etzibar-li l’autor del Gran Vidre a l’escultor mentre observaven, astorats, la maqueta d’un prototip aeronàutic. Aclaparat per les innovacions tecnològiques (producció industrial d’objectes, fotografia i cinema i, també, auge dels mitjans de comunicació), el francès va creure oportú reduir la pintura a la seva dimensió conceptual i, per fer-ho, res millor que acabar amb la figura de l’artista entès com a manufacturer (el «craftsman» de Sennett) dotat, com a element característic, d’una sensibilitat especial.
Que l’ombra de Duchamp és allargassada, no cal ni dir-ho: figures com Daniel Buren (les seves franges de color estaven realitzades a partir de teles estampades industrialment), Piero Manzoni (amb les pintures blanques aconseguia la perfecta negació del mitjà), Yves Klein o Allan Kaprow (obstinats en dilatar, fins a dissoldre-la, els límits formals de la disciplina), tots ells i un llarg etcètera que arriba fins al nostre present immediat, insistim, van voler «pintar sense pintar» ja que, com sostenia Sontag a propòsit de l’escultura, la naturalesa «expandida» de la seva «activitat pictòrica» desbordaria qualsevol intent de catalogació restrictiu o de definició unívoca.
Amb tot, cal no oblidar quin és l’origen del «somni de Duchamp» i del seu exèrcit de seguidors: la fascinació pel progrés i per la tècnica. Avui, i gràcies a la prodigiosa ressaca postmoderna que patim, qui més qui menys ha endevinat que la promesa de felicitat continguda en aquell «prototip aeronàutic» de principis de segle no només no s’ha materialitzat sinó que, per contra, ha acabat transmutant en la seva perfecta antítesi. Volem dir que, com a mínim en un sentit, la tecnologia, enlloc d’alliberar-nos, ens ha convertit en esclaus. La llum del sol ha estat substituïda per una llum artificial que no acaba d’il·luminar-nos (d’escalfar-nos ni pensar-hi). Ho explicava, no fa massa, Rafael Argullol: «La pintura és, per tant, també un acte d’amistat. Jo m’he dedicat a l’escriptura però sempre he estimat la pintura: em tranquil·litza, és una font d’equilibri perquè és un duel amb i contra la foscor. I, si no estic equivocat, la llum ho és tot».
Expliquem això perquè és necessari situar Duchamp en el lloc precís del relat: no és el mateix pintar «abans» de Duchamp que fer-ho «després» (com tampoc és la mateixa poesia la que es fa abans i després d’Auschwitz, com va sentenciar Adorno). Ho assenyala perfectament l’arquitecte Miquel del Pozo al text del catàleg editat amb motiu de la mostra d’Amagat: «Pintar després de la fi de l’art no és fàcil. Fer-ho després de Picasso tampoc. Pintar després del segle XX, després de les avantguardes i les postavantguardes, després del cubisme i l’hiperrealisme, després del cinema o la fotografia o, simplement, pintar després que Duchamp deixés de pintar és un repte que pocs artistes estan disposats a afrontar». En qualsevol cas, afegim nosaltres, es tractaria d’un «repte» que només pot ser assumit des de la plena consciència de l’activitat que s’està portant a terme i del tipus d’espectador contemporani amb el que caldrà negociar el sentit de les obres.

Amagat
Fundació Valvi, Girona. Gran Via Jaume I, 42. H Del 20 de novembre al 12 de gener. De dilluns a divendres de 17,30 a 20 h. Dissabtes d’11 a 13 h i de 17,30 a 20 h.
Festius tancat.

Advertisements
One Comment leave one →
  1. Claudi Casanovas permalink
    7 December 2018 20:15

    Eudald,

    Per Wetransfer t’envio informaciò sobre l’Assemblea d’artistes de la Garrotxa, i les accions que hem anat fent en el transcurs d’aquest any.

    Salutacions cordials.

    Claudi
    El 7 dic 2018, a les 19:05, Eudald Camps <comment-reply@wordpress.com> va escriure:

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: