PEP CAMPS: Recuperar la Memòria perduda

Una doble exposició a Tossa de Mar i Castell d’Aro fa visible quasi un quart de segle de pintura de Pep Camps

Pep Camps (Girona, 1962) enuncia de manera lacònica —i amb claredat concloent— l’essència del seu periple artístic: «Recuperar la Memòria profunda de  l’ésser humà, més enllà de la historia coneguda». Ni més ni menys. Amb tot, l’aparent desmesura del seu objectiu fundacional —la majúscula de «Memòria» pot aclaparar— comença a prendre sentit o a ser plausible quan hom se n’adona del caràcter episòdic del projecte de Camps o, per entendre’ns, del lloc específic que decideix ocupar en una tradició mistico-artística que és tan antiga com l’home i que ha adoptat les formulacions més diverses, començant pels grafismes rupestres més intuïtius i acabant per la poesia més elaborada. En tot cas, el què Camps vol «recuperar» és quelcom molt proper, per exemple, a  aquella mena de «contingut emocional místic» del que parlava fa cent anys Eckart von Sydow, un estudiós, per cert, de l’art del continent africà…

I és que tota «Memòria» implica una genealogia: «Des de les més modestes figures funeràries de Mesopotàmia, de Sumer, d’Àkaba, fins als grans monuments del sud-est asiàtic, les catedrals i monestirs medievals europeus, o fins a les obres modernes més destacades —comenta Antoni Tàpies a L’art i els seus llocs—, trobem una presència provocadora de sentiments molt profunds que ens emocionen i ens il·luminen la Realitat»; una realitat que ha descobert en la seva complexitat —esplèndida, però també contradictòria— un principi unitari que descansa, precisament, en allò que entenem per ésser humà.

Si acceptem això, aleshores és possible pensar la pintura netament contemporània de Pep camps al costat, per exemple, de la nostra tradició mística encapçalada pel geni de Ramon Llull i, a partir d’aquí, mirar en totes direccions a la recerca d’aquella espiritualitat esmentada per von Sydow: podem anar, al mateix temps, de les pintures rupestres de Songo a les màscares dogon o a l’art esquimal, de l’art sumeri a l’hitita, de les imatges budistes de les coves de Yung-Kang als guerrers de Benin, de les icones bizantines a la pintura romànica, de la cal·ligrafia asiàtica als nostres graffitis contemporanis, del naïf a l’art dels bojos, com també podem anar de les decoracions de l’Alhambra de Granada a la teoria geomètrica fractal formulada per Mandelbrot: en tots els casos, el viatge s’insinua igualment útil a l’hora d’emprendre el procés de «recuperació» vindicat per Camps, sempre i quan es disposi d’una mirada capaç de gestionar allò divers des de la unitat que configura allò visible. O, en paraules de Camps: «Les pintures més grans, de factura diferent amb dibuixos matemàtics, es refereixen al món fractal, infinit en freqüències, plans i dimensions i com en el respirar quotidià i indispensable es dóna el moviment d’explosió-implosió; tot és U, i tot porta la seva informació i és aquesta informació que hem de recuperar i descodificar».

En darrera instància, la oportunitat que suposa la doble exposició —que pot ser vista com una de sola però deslocalitzada— que Pep Camps presenta a Benedormiens i a Tossa, és absolutament inèdita: a Castell d’Aro s’hi poden veure treballs que van de l’any 1987 fins al 2010 i, a la Galeria de Joan Planellas, obres recents presentades en diàleg actiu amb altres treballs anteriors… La visita completa permet fer-se una idea molt més que aproximada de què significa dedicar tota una vida a la pintura entesa com un procés de coneixement obert i, encara més important, de què significa treballar sense fer aquelles concessions que, des d’un punt de vista immediat, fan la vida més fàcil.

PEP CAMPS
Galeria d’Art Joan Planellas, Tossa de Mar, i Castell de Benedormiens, Castell d’Aro. H Fins el 28 de juliol i el 2 d’agost. De dimarts a diumenge d’11,30 a 13,30h i de 18 a 21h (Tossa) i de dimarts a divendres de 18 a 22h. i festius d’11 a 13h i de 18 a 21h (Castell d’Aro).