Les galeries d’art

El darrer número d’enguany de la Revista de Girona proposa un viatge a través del passat i el present de les galeries.

Com viuen les galeries d’art la voràgine consumista pròpia d’aquestes dates? En participen? Tot apunta a que la persona que compra art no es mou pels imperatius del calendari sinó més aviat per l’ocasió propícia, per la possibilitat puntual d’apropiar-se d’una determinada peça d’un determinat artista al qual, de fet, ja coneixeria prèviament. En aquest sentit, el paper de la galeria d’art no seria tant el de sumar-se als festins comercials com el d’inventar els seus propis ritmes, una mica al marge d’allò que entenem com a mercat però sense desentendre-se’n mai del tot. La tasca, es miri com es miri, no sembla fàcil, més encara si ens atenim als hàbits d’una societat que camina amb pas ferm en direcció al perfecte adotzenament: avui en dia, qui té diners prefereix exhibir-los en forma de cotxe esportiu més que no pas gaudir-ne (estèticament) en la intimitat domèstica.
Amb tot, res és més revelador del nivell, diguem-ne, sociocultural d’una persona que la seva relació, justament, amb allò que entenem com a cultura: no és casual que, en català, la distància entre el ric i el ruc sigui només d’una lletra. Per això és tant important aquest darrer número de la Revista de Girona: per primera vegada disposem d’un compendi exhaustiu destinat a il·luminar un sector massa sovint relegat a la penombra. D’això es tracta: el Dossier, coordinat per l’historiador de l’art Narcís Selles, es conforma d’un total de tretze articles escrits per historiadors, crítics d’art i artistes a través del quals es va desgranant les particularitats de les galeries d’art i la seva funció en el passat; la seva situació actual i les possibles línies de futur amb les quals poden orientar-se aquests espais.
La importància d’aquest número l’explica el mateix Selles quan afirma que «una de les peces importants en la mediació entre l’art i la societat han estat i són les galeries d’art» i que «malgrat les transformacions del sistema artístic […] les galeries culturalment compromeses poden continuar tenint un rol en la societat». Segons Selles, «aquests centres, que tenen a favor seu el factor de la proximitat i l’accés directe a les obres, poden representar un paper destacat en la descoberta de nous talents, en la consolidació de trajectòries o en la reavaluació de pràctiques oblidades o desateses».
En aquest sentit, destaca, a nivell històric, l’aportació de Maria Lluïsa Faxedas: la professora d’art contemporani de la Universitat de Girona repassa la gènesi d’un sector que neix a mitjan segle XIX a París i que evoluciona al mateix ritme que ho fan les classes mitjanes de la societat, amb els sotracs de les dues grans guerres mundials i amb el desplaçament dels centres culturals del vell continent en direcció a la bulímica Nova York dels darrers seixanta anys (Leo Castelli canvia la capital francesa per la metròpoli nord-americana el 1957). Del context internacional al més local: Jaume Fàbrega, crític d’art i escriptor, proposa un viatge apassionant per allò que podríem anomenar l’època daurada del sector galerístic a les comarques gironines: «La dècada dels setanta —escriu Fàbrega— va ser un moment important per l’art i la reflexió estètica, mentre que els vuitanta ho foren sobretot per al comerç artístic».
Els segueixen altres articles destinats a escodrinyar el present més immediat entre els que destaca la visió panòptica que Jaume Vidal ens regala sobre l’actual crisi del sector i les seves dolències endèmiques: «Una de les tendències de la globalització és la tendència a la desmaterialització de les galeries […] Les obres resten en magatzems o ports francs i les transaccions es realitzen com valors de borsa». Poca broma.
Finalment, i banda dels textos d’artistes com Jordi Mitjà, Pere Noguera, Enric Ansesa o Carme Sanglas (figures clau de les seves respectives generacions), arrodoneixen el Dossier de la Revista de Girona una col·lecció d’entrevistes a personalitats com Huc Malla (Galeria Cadaqués), Ralph Bernabei i Silvy Wittevrongel (Galeria Horizon de Colera), Lola Ventós (Galeria Dolors Ventós de Figueres) i Richard Vanderaa, al capdavant de la galeria que porta el seu nom de Girona… La idea és clara: si no podeu regalar art, regaleu-vos el darrer número de la Revista de Girona. Pot ser un primer pas en la direcció correcta.