Un recull de sensibilitats molt especials

La llibreria-galeria l’Altell d’Art presenta a Banyoles els treballs realitzats al llarg d’un any per diferents persones amb discapacitats intel·lectuals en el marc d’una proposta coordinada des de la Fundació Estany. El resultat és una exposició excepcional.

El principal obstacle a superar és el de la correcció política, el de l’eufemisme calculat que ens impedeix anomenar les coses pel seu nom mentre ens instal·lem, de manera imperceptible i potser sense voler-ho, en una forma de paternalisme condescendent que és, sense cap mena de dubte, un dels tics més execrables de la nostra cultura desinfectada. Que els artistes siguin disminuïts psíquics no és, en realitat, una dada tan rellevant com podria semblar d’entrada: allò que compta és la naturalesa alliberada d’uns treballs que hom rep amb una insòlita maca de filtres i condicionaments externs, unes obres que són la part visible d’una aventura expressiva que sovint s’etiqueta com a «art teràpia» oblidant que, en cas d’existir aquesta funció artística, els seus beneficis terapèutics són molt més provables en l’espectador que ha d’encarar el seu despullament que no pas en uns autors immergits, de manera desinteressada, en el lliure joc de la imaginació.
Justament per això, no deixa de ser sorprenent redescobrir en exposicions com la que actualment acull l’Altell de Banyoles aquella vella reclamació feta per Jean Dubuffet l’any 1948 a propòsit de l’art brut: «Entenem per aquest art obres executades per persones indemnes de cultura artística en les que el mimetisme, al contrari del què succeeix amb els intel·lectuals, tingui poca o cap importància, de manera que els seus autors ho extreuen tot (temes, elecció de materials emprats etc.) del seu propi fons i no de les trivialitats de l’art de moda. Assistim en ell a l’operació artística totalment pura, bruta, reinventada completament en totes les seves fases pel seu autor, a partir tan sols dels seus impulsos. Es tracta de l’art, per tant, on es manifesta la única funció de la invenció i no, constant en l’art actual, les del camaleó o el mico».
Poca broma: al final resulta que els únics artistes capaços de portar a terme les «exigències» de Dubuffet són, paradoxalment, els que ho fan sense proposar-s’ho. Per això es tracta d’una exposició doblement recomanable: perquè ens obliga a encarar els nostres prejudicis i, al mateix temps, perquè fa possible aquell rar retrobament amb l’art entès com a pura expressió. No cal dir que la tasca portada a terme des de la Fundació Estany i la cessió de l’espai per part dels responsables de la llibreria l’Altell són un bon exemple d’aquells gests alternatius que, sense ser artificiosos, ens mostren vies alternatives de debò, allunyades del rebombori mediàtic.

Col·lectiva.
L’Altell d’Art, Banyoles. Carrer Canal, 2.  H Del 29 de juny al 15 de setembre. Feiners de 9 a 13h. i de 17 a 21h.