Skip to content

Calma tensa al nord del color

17 July 2020

Ralph Bernabei, artista novaiorquès però empordanès d’adopció, presenta «Quietude» a la Galeria Horizon de Colera, una subtil proposta cromàtica que neix de l’experiència del confinament.

bernabei.web

Això del teletreball i del confinament més o menys voluntari que, per a la majoria dels mortals, ha suposat un petit daltabaix en les seves existències rutinàries, pels artistes (entesos com a col·lectiu heterodox però de costums igualment rutinaris) només ha vingut a ser la confirmació de que la seva normalitat sempre ha estat literalment una «altra». Volem dir que, en sentit estricte, l’activitat creadora només pot ser duta a terme a recer del soroll del món. O, dit d’una altra manera: és en la quietud i la calma de l’espai de treball (aquell indret que, fins no fa gaire, era conegut pomposament com a «atelier») que els artistes remuguen allò que l’experiència i la sensibilitat han anat pouant al llarg del temps. En aquest sentit, i com molt bé assenyala Marián López (especialista en Educació Artística), la principal característica del procés creatiu és que permetria l’expressió organitzada dels impulsos externs. I encara més: segons la professora de la Complutense, no deixa de ser curiós que «la majoria de persones alienes a l’art pensin en l’activitat creadora com en una mena de catarsi que allibera tensions i que permet la cèlebre funció d’expressió sense reflexió quan és exactament el contrari: l’art —conclou López— organitza i pren el control simbòlic d’una experiència interna, ordenant-la, exterioritzant-la i reflexionant sobre ella». Només així s’expliquen experiències tant radicals i commovedores com la de Víktor Ullmann, el músic que va ser capaç de composar alguns dels seus treballs més extraordinaris mentre es trobava confinat al camp de concentració de Theresienstadt: contra pronòstic, la sinistre afirmació que presidia la porta d’entrada al camp (aquell «Arbeit macht frei» que podem traduir com a «el treball allibera») adoptava un nou sentit, no cal dir-ho, totalment allunyat de l’original.

El vermell de Colera
Òbviament, l’experiència de Ralph Bernabei no ha estat ni de lluny tant demolidora com la d’Ullmann però, salvant les distàncies, aquests mesos de confinament també li han permès dur a terme un exercici de replegament que s’ha acabat traduint en una prodigiosa col·lecció de pintures i objectes monocroms. El seu característic vermell, com ja sol ser habitual els darrers anys en la seva producció plàstica, ha assumit el protagonisme en tots els registres imaginables, començant per l’estricte bidimensionalitat del dibuix i acabant pel desplegament tridimensional en forma d’objecte escultòric. El títol de la mostra (aquella «Quietude» a la que fèiem referència) no pot ser més precís: sense moviment ni soroll, la llum es descompon lentament gràcies a l’aparell digestor d’un artista que viu l’experiència creativa com a quelcom mental però també físic, gairebé orgànic. Impossible no pensar en els versos del poeta mallorquí Andreu Vidal: «Car els colors no són / Sinó la putrefacció de la llum / Ossos de sol / Errant sense sepulcre».

Ralph Bernabei
Galeria d’Art Horizon, Colera. Carrer Francesc Ribera, 22 H Del 17 de juliol al 16 d’agost. De dijous a diumenge de 18 a 21h. Dilluns, dimarts i dimecres tancat.

No comments yet

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google photo

You are commenting using your Google account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: