Skip to content

Tots els mons de Jo Milne

25 November 2018

Jo Milne (Edimburg, 1966) porta a la Mercè de Girona «Maneres de fer mons», iniciativa de la Fundació Vila Casas i comissariada per Natàlia Chocarro, es tracta d’una reflexió en clau visual dels límits difosos entre ciència i art (fins el 19 de desembre). Diferents tallers han mostrat els seus processos creatius als alumnes de l’Escola d’Art.

jo MilneSegueix ressonant amb força l’observació feta, a principis del segle XIX, pel filòsof Immanuel Kant: «Del retorçat tronc de la humanitat mai ha sorgit cap cosa recta». A què es referia l’autor de la Crítica de la raó pura? Tot apunta a que es limitava a constatar un fet que, en darrera instància, era el que l’impel·lia a intentar comprendre de quina manera les emocions, el prejudicis i les preferències humanes (i en especial la cultura) configuren el procés mitjançant el qual explorem el món (ciència), el nostre passat (història) i a nosaltres mateixos (biografia). Amb tot, l’objectiu de Kant era demostrar que la ciència, i per més que els seus procediments estiguin entrellaçats amb el context cultural i social de cada moment històric, era el millor camí «per maximitzar els nostres coneixements i la nostra saviesa». Per contra, el positivisme de Kant (la seva confiança en el progrés científic com a motor de la humanitat) veia en l’art un espai genuïnament marcat pel signe de l’inefable: a diferència del científic, l’artista (el geni) actuaria mogut per la imaginació i anticipant-se «naturalment» a les lleis que subministra la raó. De manera anàloga, l’estètica moderna naixia, gràcies a Kant, acompanyada d’una constatació bàsica, quasi elemental: en l’obra d’art, sigui quina sigui la seva forma, hi ha quelcom que sobrepassa la nostra capacitat de catalogació conceptual, una mena de sobreabundància expressiva que posa al descobert les limitacions del llenguatge ordinari (no poètic) per abastar allò que es manté permanentment en forma d’imminència reveladora (un saber latent que mai es materialitza del tot).
No hauria d’estranyar-nos, en aquest sentit, la següent afirmació de Jo Milne (extreta d’una conversa amb el també artista Joaquim Chancho): «El procés de pintar o dibuixar és com un mirall a la investigació quasi cega cap a la veritat, una paròdia de les investigacions més suposadament vertaderes de la ciència». I és que Milne, i malgrat el gran interès que sempre ha mostrat envers els diferents àmbits del coneixement científic (l’anàlisi dels fractals, de la teoria del caos i de la teoria de les cordes son font d’inspiració per a la seva obra), basa tots els seus plantejaments en l’exploració sistemàtica d’un territori fronterer on la interrogació obliga a replantejar, una vegada i una altra, el sentit de tot plegat: «Constatar —segueix Chancho a propòsit de Milne— que la pintura es va formalitzant mentre l’estem fent: és cega ja que no la veiem, sinó que la fem». S’obre aquí un vast i heterogeni camp d’investigació on art i ciència es confonen: «Parlem de les seqüències, del serialisme i de la reiteració, de les progressions geomètriques i de la combinatòria. de la possibilitat de la geometria amb la complicitat de l’ordre numèric. De les operacions binàries, de la reincidència […] Parlem de les imatges fractals i la seva derivació gràfica amb l’ús dels ordinadors. Dels algoritmes de color. De la teoria del caos: de com en els sistemes més complexos, la més petita fluctuació pot provocar canvis en tota la seva estructura»…
Una estructura que és com la de l’arbre de Kant: el tronc retorçat es ramifica cada vegada que creiem haver arribat a un nus o a una terminació definitiva. Milne ho sap i, justament per això, insisteix: com molt bé van poder comprovar els assistents als tallers que va dirigir a La Mercè amb motiu de l’exposició que actualment hi presenta, la seva forma de treballar és recursiva, metòdica i aproximada, una mica a la manera del gran Aby Warburg, el primer teòric que va somiar una història de la visibilitat capaç d’afaiçonar una realitat alternativa al relat oficial que ens ha llegat la història de l’art i la resta de disciplines sotmeses a la taxidèrmia de l’Acadèmia. En paraules de l’escocesa: «En Maneres de fer mons les obres perfilen la meva manera de veure el món. Responen als paisatges mentals de les propostes dels camps d’especulació de la física contemporània […] La meva col·lisió amb aquestes propostes i la consegüent traducció en processos digitals han generat una sèrie de propostes pictòriques, on el traç i la manipulació d’elements humils configuren nous mons. Propostes pictòriques que parlen de la nostra efímera existència i del persistent afany de comprendre-la». Doncs això: Milne parla d’aquell ésser que, segons el poeta Alexander Pope, «…dubta si creure’s bèstia o déu; / dubta a què apostar, si pel cos o per la ment; / no ha nascut sinó per a morir, no raona sinó per a errar».

Advertisements
2 Comments leave one →
  1. Natàlia Chocarro permalink
    26 November 2018 08:55

    Molts gràcies, Eudald!!!

    Una forta abraçada,

    [Logo Espais Volart RGB – Tamany Firma Outlook]

    Natàlia Chocarro Bosom
    Adjunta direcció d’art
    Cap de premsa i comunicació
    Fundació Vila Casas
    C/Ausias Marc 22 – 08010 Barcelona
    Tel. 93 481 79 80 / Fax: 93 481 79 82
    http://www.fundaciovilacasas.com

    ************************************************************************

    Aquest missatge, i en el seu cas, qualsevol fitxer annex al mateix, pot contenir informació confidencial, sent pel seu ús exclusiu del destinatari, quedant prohibida la eva divulgació còpia o distribució a tercers sense l’autorització expressa del remitent.
    Si vostè ha rebut aquest missatge erròniament, es demana que es notifiqui al remitent i procedeixi a la seva eliminació.
    Gràcies per la seva col·laboració.

    Este mensaje, y en su caso, cualquier fichero anexo al mismo, puede contener información confidencial, siendo para uso exclusivo del destinatario, quedando prohibida su divulgación copia o distribución a terceros sin la autorización expresa del remitente.
    Si Vd. ha recibido este mensaje erróneamente, se ruega lo notifique al remitente y proceda a su borrado.
    Gracias por su colaboración.

    This message, and in the case of any file annexed to it, can have confidential information, and it is exclusively for the use of the address of the message. It is strictly forbidden to spread a copy or distribute to third parties, without the express order of the sender.
    If you have received this message mistakenly, we request you to notify to the sender, and please be sure to erase it.
    Thank you for your collaboration.

    ************************************************************************

    De: Eudald Camps
    Enviado el: domingo, 25 de noviembre de 2018 13:24
    Para: Natàlia Chocarro
    Asunto: [New post] Tots els mons de Jo Milne

    Eudald Camps posted: “Jo Milne (Edimburg, 1966) porta a la Mercè de Girona «Maneres de fer mons», iniciativa de la Fundació Vila Casas i comissariada per Natàlia Chocarro, es tracta d’una reflexió en clau visual dels límits difosos entre ciència i art (fins el 19 de desembre).”

  2. Rafael Gracia Barba permalink
    26 November 2018 12:38

    Magnífica reflexió Eudald .No puc deixar de mencionar car mes adient imposible del seu primer llibre, i el millor per a mí, Ideas sobre la Complejidad del Mundo d´en Jorge Wagensberg i en la seva memoria, Que la Misión del Arte es trasnmitir complejidades inexplicadas . Y la Ciencia es la que trata de desvelarlas. Pero me gusta mucho pensar en un hecho paradójico.. Al igual que muchas Obras Maestras, que nos llegan (tal es su frescura) como fruto de “un descubrimiento” y no de método y esfuerzo, la Ciencia abunda en “descubrimientos”. El atractivo de Mozart y su escritura torrencial sin correcciones reside en sentirnos cerca de este “conocimiento revelado”. La Fantasía y Fuga Cromática o las suites y partitas para violín son un KO a todo entendimiento. La Sonata 32 cuando la sordera nos inquiere sobre la autoría de los primeros acordes de Jazz…o con su inicio de una plenitud expositiva, que adquiere dimensiones sinfónicas. Y todos hemos asistido , una vez es suficiente, a catarsis interpretativas, privilegios de espacio y tiempo, en los que se “descubre la penicilina”, como me gusta defender que la formulación de la mecánica cuántica, por no ser fruto de una “necesidad” y su base de “no tiene porque explicarlo todo”, es una obra maestra de arte conceptual. Quede constancia que por poco receptivo a la ópera, Mozart no es mi pasión. Sacrílego? Pues claro…..

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: